Faq’s

La il·luminació és l’acció o efecte d’il·luminar. Tècnicament es refereix al conjunt de dispositius que s’instal·len per produir certs efectes lluminosos, tant pràctics com decoratius. Amb la il·luminació es pretén, en primer lloc, aconseguir un nivell d’il·luminació o luminància, adequat a l’ús que es requereix en un espai determinat. Aquest dependrà de la tasca que els usuaris hagin de realitzar

En fotometria, l’ il·luminació (E) és la quantitat de flux lluminós que incideix sobre una superfície per unitat d’àrea. La seva unitat de mesura en el SI és el lux.

El lux (símbol: lx) és una unitat de mesura de la il·luminació. De fet, es tracta de la unitat derivada del Sistema Internacional d’Unitats per a aquesta magnitud. El seu valor equival a un flux d’un lumen que incideix en un metre quadrat:

En termes generals, la il·luminació es defineix segons la següent expressió:

on:
Ev: és la il·luminació, mesurada en lux.
F: és el flux lluminós, en lúmens.
S: és l’element diferencial d’àrea considerat, en metres quadrats.

Les fonts de llum es comporten com a emissors de radiació electromagnètica, emetent un flux energètic. El flux lluminós és la quantitat de flux energètic en les longituds d’ona per a les quals l’ull humà és sensible, emès per unitat de temps, és a dir, expressa la quantitat de llum emesa per la font per segon.

El lumen (símbol: lm) és una unitat de mesura del flux lluminós. De fet, es tracta de la unitat del Sistema Internacional d’Unitats (SI) per a aquesta magnitud. El seu valor equival al flux lluminós que emet un focus puntual d’una candela d’intensitat en un estereoradiant

Flux emès per una font de llum en una determinada direcció de l’espai. La direcció s’indica mitjançant l’angle sòlid (ѿ) o angle estèreo que correspon a un con on el seu eix és la direcció en què es considera la intensitat,  mesurat en estereoradiants.

La candela (símbol: cd) és una de les set unitats bàsiques del (SI). Mesura la intensitat lluminosa; és a dir, la potència emesa per una font de llum en una direcció donada, basada en la funció de lluminositat (un model estandarditzat de la sensibilitat de l’ull humà a diferents longituds d’ona). Una espelma, per exemple, produeix una intensitat lluminosa d’aproximadament 1 cd.

La luminància es defineix com la densitat angular i superficial de flux lluminós que incideix, travessa o emergeix d’una superfície seguint una direcció determinada. Alternativament, també es pot definir com la densitat superficial d’intensitat lluminosa en una direcció donada.

L’ eficiència lluminosa d’una font de llum és la relació existent entre el flux lluminós (en lúmens) emès per una font de llum i la potència consumida (en vats).

Depenent del context, la potència pot ser el flux radiant o pot ser la potència elèctrica consumida per la font. En el primer dels casos es sol anomenar eficàcia lluminosa de la radiació (LER) i en el segon eficàcia lluminosa d’una font (LES) o també rendiment lluminós.

L’eficàcia lluminosa d’una font de llum o rendiment lluminós mesura la part de energia elèctrica que es fa servir per il·luminar i s’obté dividint el flux lluminós emès per la potència elèctrica consumida en vats.

Diferència de luminàncies entre els objectes i el seu voltant, necessària per poder distingir-los.

L’enlluernament és la sensació produïda per àrees brillants intenses dins el camp de visió i pot ser experimentat com enlluernament molest o pertorbador. El enlluernament causat per la reflexió en superfícies és conegut com enlluernament reflectit.

L’índex per quantificar l’enlluernament ocasionat directament per les fonts de llum. Pren valors entre 10 i 31, sent major l’enlluernament com més alt sigui el valor obtingut

Es percep la sensació de color en els objectes a causa de la llum que, directament des d’una font, o per reflexió en els objectes, incideix a la nostra retina.

Dins de l’espectre electromagnètic de “llum visible” existeixen subzones que es distingeixen precisament per la sensació visual de color que ocasionen al ull humà (verd, groc, taronja, etc.).

El color dels objectes està influenciat en gran mesura per les propietats cromàtiques de les fonts de llum utilitzades.

Defineix la capacitat d’una font de llum per reproduir el color dels objectes que il·lumina. Pren valors entre 0 i 100, corresponent a valors més alts d’índex a major qualitat de reproducció cromàtica. La norma UNE- 12464-1:2003 sobre il luminació per a interiors no recomana valors de Ra menors de 80 per il luminar interiors en què les persones treballin o romanguin durant llargs períodes.

La temperatura de color és l’aparença subjectiva de color d’una font de llum, és a dir, és el color que percep l’observador de la llum. Es distingeixen:

Característica que manifesta l’absència de pertorbacions procedents del entorn visual.

Impressió d’intermitència, alternança o variació en la presentació de la llum.

Immobilització aparent o canvi del moviment d’un objecte en ser il luminat amb llum d’una determinada freqüència temporal i intensitat. Els centelleigs d’il·luminació normalment són produïts mitjançant un llum de descàrrega gasosa com, per exemple, una llum fluorescent.

Detecta el moviment en funció de la radiació tèrmica del cos humà. Encara que n’hi ha d’altres tipus, per exemple volumètrics, en aplicacions de enllumenat s’empren principalment els de tipus infraroig.

Anomenat també sensor de llum. Dispositiu fotovoltaic que genera una sortida en funció de la quantitat de llum que rep. Poden ser externes, s’instal len a l’exterior de l’edifici, o internes, instal·lats al sostre d’una sala o local, generalment s’empren per mantenir (el més constant possible) el nivell d’il luminació del recinte mitjançant un circuit tancat de control.

Combinació de situacions d’il luminació, emmagatzemades en una memòria, que poden activar mitjançant una ordre, per exemple, prement un botó.

Dispositiu que permeti variar el flux lluminós de les fonts de llum en una instal·lació d’enllumenat. Respon a un sistema de comandament que rep, com entrada, la sortida dels diferents dispositius de control.

Terme utilitzat per descriure la quantitat d’energia elèctrica que s’ha convertit en treball útil. Indica l’eficiència de l’ús de l’energia elèctrica. Pren valors entre 0 i 1, de manera que un cost φ = 1 indica que tota l’energia consumida pels equips s’ha convertit en treball útil. A menor valor del factor de potència, major consum d’energia és necessari per produir treball útil. El factor de potència està normalitzat a un valor mínim de 0,9, per sota del qual la companyia elèctrica aplica una penalització econòmica.

Equips auxiliars per al funcionament de les fonts de llum, basats en aparells electromagnètics.

Equips auxiliars per al funcionament de les fonts de llum, basats en aparells electrònics. Aquests equips presenten grans avantatges energètics davant els equips convencionals.

Dialux és un programa de disseny d’il·luminació assistit per ordinador. Amb aquest programa podem dissenyar un enllumenat i simular el seu comportament tal i com seria a la realitat, aquest enllumenat tan pot ser d’interior com d’exterior. A partir d’aquí ens aporta una serie de dades que ens facilita el compliment de les normatives vigents.

Aquest programa està disponible de forma gratuïta i es pot utilitzar per treballar amb les lluminàries de qualsevol fabricant de lluminàries. Per poder treballar amb aquestes lluminàries, cal que es facilitin les corbes lluminotècniques específiques per poder realitzar els càlculs corresponents.

Dialux és un dels programes de càlcul d’il·luminació més utilitzats que es troba en el mercat. Cobreix totes les necessitats de disseny d’il·luminació modern i és gratuït.